La xocolata és originària d'Amèrica Central, El nom prové de la veu indígena náhuatl, el mateix idioma que Quetzalcoatl.
Els Olmeques van ser posiblement els primers cultivadors de cacau.
Els Maies van crear la beguda més amarga amb cacau. També van extendre la plantació de cacau per tota Amèrica Central.
El cacau s'utilitzava de dos formes: s'utilitzava com a finalitat terapèutica i com a moneda. Els guerrers consumien com una beguda reconstituent, i la mantega de cacau per curar ferides. Amb el cacau de moneda els maies i els tolteques pagaven els impostos als asteques.
Colom va portar alguns grans de cacau als reis catòlics però ningú va saber fer-ne i van ser oblidats.
Els asteques van rebre cordialment a Hernán Cortés perquè creien que era Quetzalcoatl.
Desde Mèxic a Barcelona, i de Barcelona es va extendre a tot el món.
A principis del segle XVII les infantes van introduir el cacau a França, i així es va extendre per tota Europa.
Conrad J. van Houten va crear el cacau en pols i fabricar les rajoles de xocolata.
Daniel Peter, un pastisser suís va començar a experimentar amb llet i amb l'ajut del seu veí Henri Nestlé va crear la xocolata en llet que coneixem.
